Fora fa fred. Gela contínuament. El professor va explicar ahir que som dins una era glacial que ens obliga
a viure sense poder sortir a l’exterior. El sol no calenta prou després que
l’atmosfera es convertís en una mena de gasos irrespirables que impedien
l’arribada de la llum i la calor del sol.
Avui és un matí
especial. Anem d’excursió. Visitarem un museu. Els de la meua classe mai no hi
hem anat encara. Un museu és un conjunt
d’habitacions on hi ha quadres. Dibuixos com els que fem a l’escola però de pintors
famosos.
La mare em diu
que m’afanyi, que fem tard. Agafem l’ascensor que ens porta sota terra. A dos
minuts caminant, agafo l’autobús i marxo cap a l’escola. El trànsit sota terra
ha augmentat molt des que van prohibir totalment els desplaçaments pels carrers
de la superfície.
Quina emoció! Ja
estem al museu i el professor ens va comentant els quadres. No és el que
m’imaginava i no acabo d’entendre les explicacions massa bé. Ens parem davant
d’uns nens sense sabates que mengen uns fruits anomenats raïm i meló. Menjars
poc saludables i que ja no existeixen.
-Alguna
pregunta? Diu el mestre.
Aixeco la mà.
-Digues –
m’anima el profe.
-Per què van mig
despullats? No tenien fred?
